Entrades

Les notes més joves de La Rotovense Musical

Fa vora dos anys que van entrar a La Rotovense, durant Santa Cecília de 2015. El temps passa depressa i totes i tots els veiem créixer igual de ràpid. Correm el risc que les seues respostes i comentaris prompte canvien però així se’ns presenten, espontanis i senzills, com quan vam entrevistar Mireia.

Són Cristina Fluixà Crespo (amb la flauta), Aina Camarena Alonso (amb el saxofó), Clara Faus Camarena (amb l’oboè), Claudia Camarena Faus (també, amb el saxofó) i Carles Puig Peiró (a la percussió). Formen part de les generacions més joves de la banda i són la saba i el futur de l’agrupació. Com van viure els primers mesos, quins gustos tenen i com viuen la música? Ens apropem a este quintet de músics amb unes poques qüestions i ens trobem, amb sorpresa, amb respostes serenes i breus. Tenen clar el que fan.

Aina Camarena Alonso. Saxofó

Comparteixen els gustos amb els companys i companyes. Entre els músics o grups preferits, hi ha des de La Raíz (de Carles i Cristina), Maluma (d’Aina), Dani Martin (de Claudia) fins a Melendi (Clara). Tenen el seu llibre preferit: La ratonera, en el cas de Carles; en El niño con el pijama de rayas coincideixen Clara i Aina; Les llàgrimes de Shiva, en el cas de Claudia; Cristina, per últim, es queda amb Buenos días, princesa. I, com la resta d’amics i amigues, estan enganxats a una sèrie: La que se avecina, per a Carles i Cristina; i Velvet, per a Aina, Claudia i Clara.

L’entrada a la banda la van viure molt bé. Així ho pensa Carles. I tenen clar que “de vegades m’agrada més anar a uns lloc que a altres”, tal com ens diu Aina. Claudia explica que li ha agradat “formar part de la banda, per allò d’anar tots junts a tocar i passar-nos-ho bé”. El mateix que Clara, molt contenta, “m’ho estic passant molt be junt a tots el musics”. Cristina l’ha viscuda amb molta il·lusió.

Claudia Camarena Faus. Saxofó

I què creieu que els ha resultat diferent al que pensaven abans d’entrar-hi? Els companys, d’entrada, ens diu Carles. Aina destaca que a les entrades “has d’esperar prou de temps fins que siga el torn de la nostra banda”. No tot és com esperaven. D’altres, com Claudia, “no he notat molts canvis del que pensava perquè ja m’havien dit algunes coses; altres, però, com les ixides per a anar a tocar a altres llocs, m’ho imaginava d’una altra manera, no tan divertida a la realitat”. Algú ja sabia bé on entrava: Clara ens explica que, “com que els meus germans ja estaven dins de la banda, m’explicaven tot el que feien, on anaven a tocar… Aleshores, no he trobat res diferent”. “No em pensava que m’ho passaria tan bé als assaigs, a les eixides, als sopars…”, ens aclara Cristina.

Alguns d’ells han rebut consells per part dels companys i companyes al llarg d’aquests anys. “No arribar tard a les quedades”, això és important. En les eixides a tocar, pel carrer, com portar el pas. No tindre vergonya i passar-nos-ho molt bé tocant. I, per què no, deixar enrere la vergonya i a tocar!

Clara Faus Camarena. Oboè

En definitiva, una experiència positiva a la banda; a casa, estan tots contents per formar part de la banda; i amb els companys, molta diversió i molts riures. És la visió de Carles. A Claudia li ha anat molt bé, “i les persones que m’envolten, com la família, amics, amigues, companys i companyes… m’han ajudat en algunes coses per a portar-ho tot endavant. Al principi, ens diu Clara, “em costava un poc tocar perquè no estava acostumada a fer-ho ràpid, amb tanta gent; també em costava portar el pas, però al llarg del temps m’han anat ajudant i aconsellant els companys i ara ja no em costa”. Cristina diu que “he estat molt a gust dins la banda, perquè amb els companys m’ho he passat molt bé”.

Ara bé, com han compaginat la música amb els estudis i amb la resta d’aficions? Carles ens diu que bé. Així de clar. Elles ho matisen més: Aina explica que, amb l’horari dels assaigs de nit, encara que vinga d’altres activitats abans, puc anar la majoria de vegades, però, quan són dissabtes de migdia, no. Claudia, per exemple, ens diu que “alguns dies d’assaig per la nit han sigut un poc sacrificats, després d’un dia de jornada”. En assajar el divendres de nit, ens diu Clara, tinc el temps suficient per a estudiar i fer deures. I Cristina, com la resta, “vaig compaginant-ho prou bé: ho duc tot avant; la resta dels ‘hobbys’ els deixe per al cap de setmana”.

Cristina Fluixà Crespo. Flauta

I, de totes les activitats que realitza la banda, quina festivitat o activitat creieu que esperen amb més ganes? Per a Carles, les festes del poble; Claudia i Cristina afegeixen que, també, als de fora. Aina matisa que “m’agrada més anar a tocar a un passacarrer que a processons i a concerts”, i destaca la vegada “que vam anar a l’Alqueria després de moros”. Cristina, en canvi, es queda amb les falles, “perquè m’ho passe molt bé amb els companys i perquè magrada anar a tocar”.

Heu pensat què ha fet que la gent més jove triara un instrument o un altre? A Carles, per exemple, amb la percussió, el so. A Aina ja li agradava el saxo; a més, el seu iaio i la seua cosina el tocaven i això va fer decidir-se’n finalment. Hi ha qui, com Claudia, recorda el moment de triar-lo: “un dia, a l’escola de música; hi havia molts xiquets i xiquetes que tocaven el saxofó, i m’agradava molt el so que tenia”. Els motius de Clara per triar l’oboè, que no era molt conegut i m’agradava el seu so. I, també hi ha qui ho tenia clar des de menuda: a Cristina des de xicoteta li agradava molt la flauta i no va pensar mai a canviar d’instrument.

Carles Puig Peiró. Percussió

Però els apretem un poc més. Si hagueren de triar un altre instrument que no fóra el seu, Carles optaria per la trompeta; Aina, per la precussió; Claudia optaria per la flauta travessera; i Clara i Cristina, pel saxo.

Les cançons que els ronden pel cap

Són la part més jove, déiem, de la banda; es mouen com un peix a l’aigua amb les noves tecnologies i amb el mòbil; i compatibilitzen totes les aficions amb la de la música. Com qualsevol amistat de la seua edat, fragments de cançons els ronden sovint pel cap: sabríeu endevinar quina lletra ha triat cadascú?

  • Despacito, quiero respirar tu cuello despacito, deja que te diga cosas al oido, para que te acuerdes si no estas conmigo…

  • Perdí la fama en un cabaret, se han olvidado a qué huele la luna… El día es claro, ha salido solo…

  • Wine up pon me body gyal wine just like a carnival gyal me love the way that you wine for me gyal your win up pon me body gyal me want you come wine your waist line for me.

  • Don’t you worry, don’t you worry, child. See heaven’s got a plan for you. Don’t you worry, don’t you worry now.” Yeah! “Don’t you worry, don’t you worry, child. See heaven’s got a plan for you. Don’t you worry, don’t you worry now.” Yeah!

  • Somos mil manos haciendo un túnel desde las minas hasta las nubes.

Elles i ells, a més, les combinen amb pasdobles, himnes i versions actuals que passegen pels nostres carrers. I ho fan amb una altra família, la de la banda que els ha acollit, la d’un altre grup d’amics i amigues. Per molts anys!

Mireia Millet: “l’entrada a la banda l’he viscuda amb il·lusió i ganes”

Mireia Millet Soler és la nova membre de La Rotovense Musical i, per això, li hem fet una xicoteta entrevista. Ella té 12 anys, cursa 1r d’ESO a l’institut Vall de la Safor de Vilallonga. És tímida i una miqueta vergonyosa però, des que està amb nosaltres, hem descobert una Mireia participativa, involucrada amb la nostra societat musical i amant de la música

-Ha passat la cita de Santa Cecília. Com has viscut l’entrada a la banda?

L’entrada a la banda l’he viscuda amb il·lusió i ganes.

-Ara que ja en formes part, què és el que ha resultat diferent al que pensaves abans d’entrar-hi?

Diferent no he trobat res perquè abans ja anava als assajos i anava coneixent els companys.

-De totes les activitats que realitza la banda al llarg de l’any, quina festivitat o activitat esperes amb més ganes?

Falles

-Què et va fer triar la flauta com a instrument?

Perquè des de menudeta quan anava a música i feien les audicions m’agradava el so que té.

-Consells que t’han donat els companys i companyes?

Els meus companys m’han dit que no tinga vergonya i que toque més fort.

mireia_millet2

I, ara, de manera ràpida…

-Un músic o grup preferit:

Malú

-Un llibre:

Nunca seré tu héroe.

-Una sèrie:

La que se avecina; i el programa preferit, Tu cara me suena.

-Un altre instrument que no siga la flauta:

Saxo.